Cal Fuster

Masia Cal Fuster està situada al nucli de Castelladral, Navàs, comarca del Bages. Tots els treballs que realitzem a la masia tenen un enfocament autosuficient i ecològic. Tenim hort , fem cultiu de safrà, ens fem el pa i cuidem i alimentem els nostres animals d’una manera sostenible i sana.

Geogràficament estem en una zona lliure de contaminació en tots els àmbits, a 9 km del primer poble. L’electricitat que necessitem prové de plaques solars fotovoltaiques, augmentant així la nostra autosuficiència i respecte al medi ambient. Cal Fuster ofereix la possibilitat d’acollir voluntaris per a fer intercanvis sigui en tasques apícoles, forestals o de camp i granja.

El fascinant món de les abelles...

L’abella és una criatura única en el regne animal. És l’únic insecte capaç de fabricar el seu propi menjar. És una verdadera petita planta química! Genera diferents aliments i les seves virtuts es coneixen des de l’antiguitat

El pes d’una abella és de 0,1gr. Transporta al rusc la meitat del seu pes en menjar, o sigui 0,05gr, fa uns vint viatges al dia. Això vol dir que per fer 1 kg de mel calen uns 50.000 viatges !!!

Les abelles treballen sense descans, dia i nit: fan intercanvi de néctar per trofalaxi, mitjançant contacte d’antenes. Són éssers sociables, i piquen més sovint a les persones violentes de gest i paraula. No els agrada les olors fortes, siguin bones o dolentes

Nosaltres procurem anar a treballar sense cap mena de perfum. L’energia amb que anem a treballar és molt important, ja que capten amb molta facilitat l’estat d’ànim de l’apicultor. Si desprens tranquil·litat , elles també estan tranquil·les.

Nosaltres tenim els nostres rituals, que ens funcionen. Els hi parlem molt, els cantem, els posem música clàssica, procurem obrir les caixes sempre que faci un bon clima, que no faci vent… i tot plegat fa que puguem treballar d’una manera senzilla, sense produir mortaldats ni rebre picades.

Les abelles dansen...

Les diferents missions o funcions que desenvolupen dins del rusc condicionen la morfologia i la durada de la vida dels diferents individus del rusc.

Els abegots viuen al voltant de 3 mesos i la seva missió essencial és fecundar a les reines. Al arribar la tardor normalment són expulsats del rusc morint de fred i fam.

Les obreres en èpoques d’activitat, entre primavera i tardor, poden viure poc més de 30 dies.

La durada de la vida de les reines es molt variable però pot arribar en alguns casos fins els 4-5 anys. Cal però considerar que el ritme de posta (fins a uns 2.000 ous diaris) pot reduir-se considerablement durant els darrers anys de vida.

A Cal Fuster, treballem amb l’abella negra autòctona, que se suposa que és la més adaptada al medi i  la més rústica

En la fotografia petita es veu una abella pol·linitzant un pixa-llit, o dent de lleó. El fet d’anar de flor en flor recollint pol·len o nèctar, fa que transporti i generi un intercanvi de pol·lens entre unes flors i les altres de la mateixa espècie i quedin totes pol·linitzades, afavorint el naixement del fruit.